tota una setmana

He estat estudiant tant, que no he tingut temps de passar pel blog per deixar quatre parauletes.

Es que aquests dies no tinc vida social!!!

Tinc el cap que no m'aguanta... així que he decidit no estudiar aquesta nit, ja que si llegeixo una frase mes el cap m'explotara!!!

Ha arribat un moment en que no era capaç d'acabar una frase... canviava les paraules d'ordre i anava mig adormida, i la veritat, així no s'estudia gens.

L'últim examen és dissabte... quines ganes!!, tot i que he de dir que haura d'anar a recuperació. 4 examens en una setmana eran molts, i per desgracia no hi ha hagut sort.

Canviant de tema, em fa gracia comentar una frase que vaig escoltar la setmana passada. Estava pel youtube mirant no se que, i vaig topar amb un troç d'un capitol de la serie "Los hombres de Paco" de A3. I em fa gracia per la simplesa de la mateixa; tant directa, tant grafica.

la frase en qüestió era: "si te doy tres besos mas, me enamoro de ti como una perra". Tot i que pugui semblar una frase dels baixos fons de l'estrat de la societat, poc glamurosa, a mi em va agradar moltissim. Com una frase tan simple, pot encabir un sentiment tant gran? Ja m'agradaria a mi que algu em digues això, ni que fos de tant en tant. Ains.

esportistes del cap de setmana

Ha estat un gran cap de setmana pels esportistes dels països catalans, un quart Roland i una gran victoria a MotoGP. Estic parlan de Nadal i Pedrosa.

Qui hagues dit al començar el partit de tenis que Nadal escombraria de la pista a Federer? Jo no, la veritat, doncs m'esperava mes del numero 1 del mon. A mitjans del segon set, vaig comentar a la meva mare... "sera que no l'importa perdre, doncs l'interessarà mes el Wimbledon". No vaig anar tan errada.

Però és que el dia ja va començar molt be. Pol Espargaró quedava segon a 125, però el millor arribaria a GP. Va fer la seva cursa, gran sortida i apa, a veure qui el segueix. Tal com feia a 125 i 250. Conducció finissima, elegant, sembla que resegueixi una linia imaginaria de la qual no s'en separa, i així, dècima a dècima, s'escapa i acaba primer. Però el millor és la regularitat, quan mes cops pugi al calaix millor, i és així com es guanyen els titols; no va ser Alzamora qui va guanyar el campionat de 125, no recordo quin any, sense guanyar cap cursa?? Per sort Pedrosa ja en porta dos aquest any, i si a Honda fan el que han de fer, no serà l'ultima.

Qui no ha tingut tanta sort és Pau Gasol, segon partit a Boston, i segona derrota. Espero que els hi canvii la sort ara que jugaran 3 partits a Los Angeles. Tranquil Pau, setmana nova, canvia la sort.

50%

Així és com han anat els examens; el del matí força be i el de la tarda.. millor no comentar.

Sabeu que son estudiar-se 200 planes en pocs dies, d'una materia que no entra gaire be??

Doncs això.. podeu imaginar com estava el panorama alhora de fer l'examen.

Hi havia gent esverada, gent tranquila, gent que semblava que no hi era i gent que realment no hi era.

Estem en un curs força dur, i no sembla que tinguin ganes de fer-ho una mica mes fàcil. Una amiga diu que és que volen desanimar-nos. La veritat és que si ho volien fer, millor haver-ho fet a tercer, i així t'estalvies tanta feina i sufriment.

I encara queden 2 setmanes!!! sembla poc però per mi és una eternitat.. massa llarg... massa temps.. molt cansada.. Però molt esperançada!!

quin somni!!!

Aquesta nit he somiat que estava en un examen, concretament de dret processal civil, per altre part cosa no gens extranya aquests dies. El que tenia d'especial és que somiava que estava copiant!!!

Ens posem en situació, que de per si era força estranya; primer pq la classe on estava no era la típica classe d'universitat, sino que era una classe de primaria, amb la taula verda amb un calaix per posar els llibres i estava just davant de la pissarra. Estava a primera fila, amb dos o tres professores que nomes feien que mirar-me i donar voltes al meu costat, i jo, en algun moment d'aquells que no miren, treia un folis del calaix i copiava la pregunta.

Al final, com no, m'han enxampat, i en to sau m'han dit, que que estava fent. La resposta ha estat silenci. I m'han convidat molt amablement a marxar de la classe.

Just quan marxava, la professora titular m'ha parat un moment i en un foli m'ha escrit unes paraules, que ara no recordo (pero que durant el somni, les visualitzava d'allo mes be).

Quan he despertat, no m'ho podia creure, doncs és la primera vegada que somio això. I m'he sentit fatal, la veritat.

Ja se sap que aquests dies, de tant estres, pots arribar a somiar coses rares (si és que tens temps de dormir..)

Tindra a veure que dilluns vaig pillar a un noi que estava al meu costat, copiant descaradament?

Per mi la gent pot fer allo que li vingui de gust... si vol copiar que ho faci. Almenys jo se que si aprovo, serà per mèrits propis. I estarè d'allò més orgullosa.

En fi, vaig a estudiar un xic, que demà tinc examen!!

No feu res que jo no faria

nou blogg, nova vida (o no)

Aquí comença el nou blogg, i el mes important de tot, és que comença en català!!!
I seguirà en català -que per això és la meva llengua-, i si no la cuidem, la perdrem.

La primera entrada la dedico als examens... aquella cosa q tohom odia pero que malauradament hem de fer. Doncs be, ahir vaig tenir-ne un, avui un altre, i dijous dos mes -com per morir-se!-.

Sort a tothom!!!