Recordant una etapa de l’adolescència..

.. En un d’aquells viatges que faig per la memòria (de tant en tant), vaig a parar a l’adolescència (en els 16!!). Les meves influències musicals de principis i mitjans dels 90 són el rock alternatiu, el fervent britpop i el grunge, així que ja us podeu imaginar com vaig arribar als 16!!.

En aquell any va sorgir un àlbum força bo. L’”Urban Hymns” del grup “The Verve”. Era el segon que editaven i la veritat és que abans no n’havia tingut coneixement d’ells. La cançó estrella, sens dubte va ser “Bitter sweet symphony” (no exempta de polèmica per la utilització “mes d’allò estipulat” del riff molt similar al de la cançó “The last time”, dels Rolling Stones). També va ser l’àlbum que els va portar a la separació (massa èxit que no van saber digerir??), fins al 2007 que es van tornar a ajuntar i en aquest 2008 han editat un nou àlbum.

Tot i que la cançó “Bitter sweet shymphony” m’encanta, us poso “Lucky Man” (tb de l’ “Urban Hymns”), doncs a part de “bitter sweet” hi ha més vida en aquest àlbum!!
I és que ....

(..)“Happiness
Something in my own place
I'm standing naked
Smiling, I feel no disgrace
With who I am” (..)

Revista a 2 setmanes

No hi ha res igual a que et passin coses i no ho expliquis a ningú. Dues setmanes sense passar-me pel blog a explicar les meves peripècies de la vida diària (be, no només pel blog).

Aquesta sóc jo. I no és pq no ho vulgui fer... sinó pq la meva memòria és molt selectiva, a vegades massa, i és capaç d’oblidar coses tot i tenir la ferma proposta d’explicar-ho quan arribi a casa (o posar-ho al blog, o explicar-ho a les amigues). A vegades és una avantatge, però moltes vegades m’acaba desesperant.

Dilluns de la setmana passada (crec que era dilluns), eren prop d’un quart de 9 del mati, anava cap a la Uni a Girona i em trobo amb un magnífic Arc de Sant Martí doble!!! Feia molt de temps que no n’havia vist un de tant bonic, que es veiés tant be, que es poguessin distingir força be tots els colors i a més, doble. Vaig pensar de fer-li una foto amb el mòbil; mala idea, anava conduint, i tampoc podia parar-me. Així que vaig pensar que el primer que faria quan truqués a ma mare un cop a Girona seria explicar-li. Dit i fet, la truco dient que he arribat a Girona, però ja m’havia oblidat d’allò tant magnífic que havia vist. Penjo i me n’adono que no li he dit; penso que ja li diré quan arribi a casa a la tarda. Però llavors, tampoc ho vaig fer.

També em feia il•lusió explicar les meves peripècies esportives. He descobert no tinc ni idea de jugar a tenis, que per la televisió sembla molt fàcil però a la realitat, donar-li a la boleta i que entri dins de la pista és força complicat. Tb he descobert que no estic tant malament com per anar en bici. L’altre dia vaig fer 12km (dels quals 5 en pujada per la muntanya) en una hora i quart. Per una persona en baixa forma no està pas malament. A més, vaig anar amb el meu germà, i ens ho vam passar d’allò mes be. Per fi ara podré anar mes vegades en bici, doncs fer-ho sola m’avorria soberanament!!!!. Ara que el meu germà te bici, hem redescobert el plaer de pedalejar!!! Doncs be, tot això li volia explicar a les amigues, però altre cop la memòria selectiva em va fer una mala jugada i encara no ho he explicat.

Pel que fa a aquesta setmana, dilluns quasi em toca la grossa de Nadal!! Per dos numerets encara sóc pobre, però ei!, tinc salut!!! I dimarts, vaig tenir examen. Dia lectiu a la meva facultat però que la majoria dels professors no fa classe. La majoria excepte un. El de dret internacional. Que li dona igual que estiguem ja quasi en plenes festes nadalenques, que ell fa classe igual. I com cada dimarts, examen (per cert, difícil!).

Avui he anat a sopar a casa de l’avia; en comptes de que els meus avis vinguin a casa, hem anat nosaltres a la seva. Però els Nadals ja fa temps que no són el que eren. Abans s’ajuntava tota la família, reies, et diverties... Per mi el Nadal no deixar de ser 2 setmanes mes de l’any, però amb dies que menges mes!!! Je je je.

I fins aquí, la revista d’aquest dies!!


BON NADAL A TOTHOM!!!!

Missy Higgins - Where I Stood

Cançó molt maca de Missy Higgins, de la qual ha fet 3 videos diferents. Abans es podien trobar pel Youtube, però per "art de magia" i degut al Copyright els han tret. Per sort, hi ha una versió en acustic que Missy Higgins va fer a un programa de la tele americana. Així doncs, a disfritar-la.

I és que... "I don't know who I am, who I am without you..."

Nit amb Nach

El millor rap que he escoltat..

Quant anar a la universitat és més que viure entre llibres...

..I és que la universitat dóna per molt més... per una novel•la de tot el que t’arribes a trobar. Gent que creus conèixer i descobreixes la veritat, de trepadors, petites decepcions, moments brillants, de solitud, romàntics, estressants, de confidències, de nous llaços, de entremaliadures en els wc, de coneixença d’un mateix, de madurar..

Doncs tot això m’ha passat en només 3 dies!! Ha estat gloriós!! Mai m’havien passat tantes coses en un espai de temps tant reduït!!!

Una setmana magnífica!!