És primavera...
Feia dies que no em passava per aquí.
Desprès dels exàmens de gener pensava que tindria més temps per tenir actualitzat el blog (i de fet en tinc un xic mes en comparació amb el curs passat), però no se que passa, que mai acabo fent allò que tinc pensat fer. Val a dir que tot i que no ho sembli, en realitat tinc un xic de feina, però això no ha de ser excusa, oi?
D'un temps cap aquí, la vida em somriu un xic més... I és que he conegut una persona que ha ocupat el meu cor.
No diria que ha estat amor a primera vista i que n'estic d'allò més enamorada (pq no hi crec en això, siguem sincers), però si que, quan no deixes de pensar en ella, intentes averiguar mes coses sobre la seva persona i cada cop que la veus no pots parar de somriure per la felicitat que sents en aquell moment, significa alguna cosa. I quina cosa!! És quelcom maravellós i intens.
Potser no passaré d'aquí, potser si l'arribo a coneixer més hem donaré compte que no tenim res en comú, però aquest procés de coneixença i incertesa no deixa de ser fantàstic!!
