Quan hi ha sol...

.... algunes “bestioles “ surten de l’amagatall. I és curiós veure com marxen a corre cuita quan comencen a caure quatre gotes!!!
La “fauna humana” és d’allò més fascinant!!

Visca la pluja!!

Amen to that..

"A més d'ensenyar, ensenya a dubtar del que has ensenyat."

José Ortega y Gasset (1883-1955)
Filòsof i assagista espanyol

Aquesta és la sensació que m'ha quedat desprès de mig semestre "filosofant".

COPA, LLIGA i ....

C

H

A

M

P

I

O

N

S

!!!

Visca el Barça i visca Catalunya!!!!!

Una proposta musical

Fins i tot, de vegades, les xarxes socials serveixen per alguna cosa més que no per airejar la teva vida privada sense més ni més (amb les possibles conseqüències negatives que això pot comportar).
Venint d’una persona que en fa servir, sembla una mica estrany que es llenci pedres sobre la seva pròpia teulada, ja que justament el que fa és airejar la seva vida (si és veritat, però amb matisos.. no em veureu pas per facebook, tweeter, myspace, hi5 o qualsevol altre on la teva privacitat queda al descobert més que no pas amb el blog).

En fi.. que navegant per la xarxa he topat amb un nou grup musical. Es diuen “Aaron & Andrew” (que són els seus respectius noms.. tampoc gaire original però això és el de menys).
I a què anava la parrafada anterior?.. doncs a que gràcies a facebook (de vegades tenen coses bones), pots escoltar totes les cançons dels seus dos àlbums ( i si vols, tb compar-los). La veritat força interessant si t’agrada la musica Pop&Rock amb tocs acústics.
Recomano tres cançons: “Every single moment”, “Take me back”, i la que m’agrada més, “Ain’t that the way”.

Si teniu un moment, passeu per qualsevol de les seves pags web:
http://www.aaronandandrew.com/
http://www.facebook.com/pages/Aaron-and-Andrew/7267071321
http://www.myspace.com/aaronandandrew

Avui que estic romanticona....

"El regalo más grande"



Tiziano Ferro i Amaia Montero

Un dia se’m cau la casa a sobre i ni me n’adono...

Resulta que ahir, al carrer de davant de casa meva, es va cremar una furgoneta i van haver de venir els bombers per apagar el foc. Es veu que va haver-hi força enrenou però jo no vaig notar res de res.

Aquest matí quan he sortit de casa ni m’he adonat del que havia passat. Ha estat al mig dia, quan m’hi he fixat!!!!

Això em recorda que fa anys tb es va cremar una furgoneta... es veu que va haver-hi una explosió i va cremar tota ella i 2 cotxes més. Però tot i així ni me’n vaig enterar!!!

Quan agafo el son... l’agafo d’allò més be!!!

La familia s'amplia a 3 més...

... I és que són 3 els pollets que han tingut la parelleta de gavines!!!

Aquests dies sembla que ha de ploure... espero que no els hi passi com l'any passat!!!

Sóc “tieta”!!!!

No, no és que cap dels meus germans m’hagi donat la sorpresa sinó que la parella de gavines que tenen el niu a la teulada de l’edifici del davant (on hi fan el niu des de no recordo ja el temps) han sigut pares!!!!!

Fa dies que la meu mare i jo comentem que segurament ja han nascut els pollets, però fins avui no n’havia vist cap.
De moment només n’he vist un i no se si li han nascut mes. L’any passat van néixer tres, però un dia de molta pluja en van perdre dos (pobrets!!).
Espero veure més aquest dies!!

Ja som -de moment- un més a la família!!!

No me’n puc estar…

…LO PUTO GUSILUZ ETS LO PUTO AMO!!!!! I V.V. EL NOSTRE SALVADOR!!!!

Gràcies a Victor Valdes i Iniesta estem on ens mereixem.
A vegades, fins i tot el futbol fa justícia!!!!
Que no es queixin tant de l’àrbitre, que gràcies a ell no es van quedar a quadres pel partit de tornada!!! I que tampoc es queixin quan amb un més, en comptes d’anar a sentenciar el partit, encara s’amaguen més a la cova!! Desprès passa el que passa; Un “INIESTA” a l’últim minut i arriba la desesperació. Doncs que voleu que us digui, us ho heu buscat tots solets i heu demostrat que teníeu massa por a un BARÇA demolidor i que no vareu saber contrarestar sinó és defensant amb 10 homes per darrera la pilota i amb patades a tort i a dret.

Val a dir que ho vaig passar fatal, estava desesperada!!! Però quan vaig escoltar el gol pel la ràdio, l’alegria em va envair tot el cos i vaig acabar plorant!!

I aquest cap de setmana pot venir el primer títol. Només cal que el Madrid no guanyi i sí ho faci el Barça.
El triplet?? Si, i pq no?? Tot i que no seria una decepció si perdem la Copa del Rei. No em desagradaria perdre contra l’Atlètic de Bilbao. Però estic segura que guanyarem!!!

Visca el Barça!!!

Desprès de tot un dia reflexionant puc dir…

EO, EO, EO, ESTO ES UN CHORREO!!!!!! JE JE JE

Així dona gust, senyores i senyors, i no em diguin que no. Tot amant del bon futbol, diria fins i tot dels qui no els agradi gens, dissabte a la tarda no van treure els ulls de la pantalla del televisor, pq això que s’anomena futbol terrenal va passar a un estat un xic mes elevat... virtuosisme celestial en diria jo.
La sort és que no ha estat pas flor d’un dia, sinó que porta jugant així tota la temporada i quin millor moment per reivindicar un model de joc que en el camp de l’etern rival???

En el meu cas, no el vaig poder veure en directe. El meu germà i jo vam cometre l’error (el gran error) de no reservar lloc en algun bar durant els dies previs, ja sigues territori amic o enemic, (doncs no tenim Digital + a casa). Així que buscant i buscant, van recorre mig poble sense sort, tot estava amb aforament complert!!!! NO EL VAIG VEURE!!!!
Ens va tocar escoltar-lo per la ràdio (que sincerament, no és el mateix).
Jo que sofreixi de madriditis (si, soc una culer poruga de mena), quan van marcar el primer gol vaig quedar grogui. Com podia ser???
Per sort, passava Henry per allà i empat!!! Quina temporada que esta fent el francès!! (Guardiola, noi, dedicat a la psicologia pq fas meravelles!!!).
Desprès Puyol, gol de cap i petó a la Senyera!!!! Olé Capità!!! Messi, Henry, Messi i Piqué!!!!
Eto’o, obrint el camp. Xavi i Iniesta dominant el mig del camp.
Ho confesso: per mi INIESTA ÉS EL MES GRAN!!!!
En total 6. SIS en el Bernabeu!!!!!
Oi que vàreu dormir tots mes tranquils dissabte nit??? (be, si és que vàreu poder fer-ho). Jo com una soca!!!

I diumenge, com que estava més contenta que un gínjol, vaig agafar la bici i amb el meu germà ens vam fer 30 Km. Res, un petit entrenament... El que passa és que feia dies que no pujava a la bici i avui el meu cul em dona les gràcies per haver-ho fet ahir durant tants km!!!! Je je je.
Durant la travessa se’m va pujar el bessó de la cama esquerra un parell de cops, però res que amb uns quants estiraments no es solucionés (tot i que avui em molesta).
I així he passat aquest grandiós cap de setmana. Radiant!!!

Per cert, a Londres deuen tremolar!!Que es preparin per dimecres!!!

VISCA EL BARÇA!!!