...però en realitat sembla una eternitat.
Ja fa un mes q la meva vida va tornar a canviar.. pensava que no arribaria el dia, però ha arribat.. i en seguiran venint, doncs el pas del temps no espera.
Vaig acceptar "deixar-la anar" però això no vol dir que la deixi d'estimar. Per ser sincers, crec q això no ho podrè aconseguir mai.
He intentat ser la seva amiga, però encara fa massa mal... Tot i que el què em molesta més és el seu comportament.. q sembla q no sofreixi o no l'importi gaire haver tallat amb mi.. tampoc te pk fer-ho, però seria un xic reconfortant pensar q potser si m'estima i està sofrint..però nope.
Almenys jo si no estic be, ho dic. Pk si, hi ha dies q no estic be i no tinc ganes d'estar feliç ni de riure i ho passo malament.. i no crec q sigui cap pecat queixar-se de tant en tant. Al igual, q si hi ha dies q estic millor, ho dic, i disfruto del dia tant com puc.
(són coses q no entendré de la gent...)
Al final he decidit desconectar-me del tw tb. Fa temps q notava q no encaixava.. el que va començar essent una "familia" s'ha tornat grupets.. i això no m'agrada.
Però en fi.. el poc temps q he tingut els últims mesos, van fer q desconectes i per això ara noto q no encaixo.
Tb és una forma de no "veure-la". (tot i q avui he entrat saben q no hi era per canviar el nick.. i he vist q m'ha fet unfollow!!jajajaj.. normal quan li dius q no tornaras per allà).
Passet a passet...fins la próxima parada.
