Estupidament feliç!!

tot planejat o dit i fet??

A casa meva, a vegades, les coses passen d'un extrem a un altre. O està tot planejat (amb la possibilitat que algun imprevist t'impedeixi portar-ho a terme), o es decideix a últim moment i s'acompleix.

Els meus pares i els meus germans tenen mes sort que jo. Fan plans a llarg termini i s'acompleixen. Jo sóc l'excepció, i fa temps, ja vaig fer la meva elecció.

Abans tenia planejat el futur. Sabia que volia fer, i pensava que ho portaria a terme. Acabaria el batxillerat, aniria a la universitat a fer una carrera de tres anys, treballaria als estius per pagar-me la carrera (no es bo "abusar" tant dels pares), i acabaria la carrera en un temps prudencial. Però per aquelles casualitats de la vida no va ser així, i va ser molt dur. No hi havia un pla B, tampoc el volia.

Tot allò planejat es va desfer com un castell de cartes. Un any mes a l'institut i la situació no estava, per aquell temps, com per poder concentrar-me i estudiar. Així, que un cop arribat a la selectivitat, la nota no va donar per fer la carrera escollida en primera opció.

Vaig acabar a Dret, una de les altres opcions, que m'agrada (no ho dubteu) i que per casualitats de la vida, la d'advocada va ser la professió que va sortir en un test que ens van fer a 8è EGB per saber en quina professió estavem mes qualificats (que no deixa de ser contradictori amb mi, una persona mes aviat tímida, que li costa parlar en public -però en procès de superar-ho, eh!-).

Mes sort tinc amb el dit i fet, que, tot i que ha fallat un parell de cops (pq d'imprevistos poden apareixer en qualsevol moment), no ha estat d'una manera tant rotunda com si estigues planejat de feia temps.

Aquell dia que es va desfer tot em vaig adonar d'una cosa.. que s'ha de viure dia a dia, doncs potser l'endemà no hi seràs o no es compliran tots els plans que tenies. El mes frustrant de tot, és que de vegades m'oblido i continuu fent plans. Com, entre d'altres coses, l'altre dia que ja feia plans per les fires de Girona!!!

Però si m'enrecordo en el tema de les vacances. El meu germà vol que marxi amb ell al novembre, quan te festa a la feina. I sempre li contesto que no ho se. Pq no se que haurè de fer aquella setmana, pq no puc deixar la uni aixi com així, que potser haurè d'entregar quelcom en persona i per tant no podrè ser previsora i deixar feina feta per endavant. Així, no planejo res i si quan ell marxi jo també ho puc fer, doncs perfecte. A mes, tampoc li vull desfer les ilusions que es pugui fer si per casualitats de la vida, desprès de tenir-ho tot planejat, no puc anar-hi.

En fi.. this is a story of a girl

Crònica de les vacances, part II

La primera nit:

El viatge s'ha fet pesat, i tinc ganes d'anar a dormir, però insisteixen pq surti a fer un vol pq aquesta nit, com diuen ells, hi ha "pólvora", és a dir, hi ha focs artificials. Resulta que en el poble estan de festa major i avui és el primer dia dels 5 que dura. És una fira curta -no com la d'aquí, que en dura 11- però intensa. També em conviden a anar al concert d'aquella mateixa nit, però comença a 2/4 de 12 i no tinc el cos com per aguantar tant.

Si intentem convencem pq vagi a veure els focs artificials, no s'hi estan esforçant gaire. No paren de dir, que si els focs son curtets, quatre petardets de res, que quasi no fan soroll... tot negatiu. Quines ganes!!!!

Al final, nomes per l'interes de comparar-los amb els d'aquí, i per veure si realment son tant dolents com els pinten, vaig a veure'ls.

Són les 22:50 i surto per la porta de la casa on ens estem -no hi ha res com tenir familía desperdigada, sempre trobaràs un lloc per dormir-. On es fa la fira està a tocar de la casa, així que no hem de caminar gaire.

No recordava la fira tant petita.. potser pq l'última vegada que hi vaig anar era una nena i tot em semblava enorme. I tampoc recordava que en aquell poble per les nits fa cert airet un xic fred i m'estava congelant!!!!

Els focs comencen amb 20 minuts de retard.. i un cop acabats em pregunto si durant aquests anys aquesta gent ha vist el mateix que jo aquella nit o és que realment aquest any s'hi han esforçat i han contractat un focs artificials dignes. Han estat uns 25 minuts de focs, però han fet poc soroll doncs els llençaven de força lluny d'on em trobava. Tot i així no els puc comparar amb els d'aquí, doncs poder gaudir d'uns focs artificials a menys de 500 metres d'on els llencen no te preu.

Cap a 3/4 de 12 tornem cap a casa.. estic congelada, porto pantalons i samarreta curts, i se'm posa la pell de gallina. Em maleeixo per no recordar la temperatura i pq l'endama començaré a tenir símptomes de refredat. Que be començo les vacances!!!

Ja a casa, decideixo que per aquella nit ja he tingut prou i a 2/4 d'una caic en rodó al llit. Ja no aguanto com abans...

L'endemà serà un altre dia.

LITTLE WONDERS

Let it go,
Let it roll right off your shoulder
Don't you know
The hardest part is over
Let it in,
Let your clarity define you
In the end
We will only just remember how it feels

Our lives are made
In these small hours
These little wonders,
These twists & turns of fate
Time falls away,
But these small hours,
These small hours still remain

Let it slide,
Let your troubles fall behind you
Let it shine
Until you feel it all around you
And i don't mind
If it's me you need to turn to
We'll get by,
It's the heart that really matters in the end

Our lives are made
In these small hours
These little wonders,
These twists & turns of fate
Time falls away,
But these small hours,
These small hours still remain

All of my regret
Will wash away some how
But i can not forget
The way i feel right now

In these small hours
These little wonders
These twists & turns of fate
These twists & turns of fate
Time falls away but these small hours
These small hours, still remain,
Still remain
These little wonders
These twists & turns of fate
Time falls away
But these small hours

Crònica de les vacances, part I

El viatge d'anada:

Tot comença dijous a les 9:30h del matí. Aquí fa un dia calurós, pocs núvols i vent i força humitat -com és de costum-. Posades les maletes al cotxe emprenem la marxa. Són quasi 700km, així que es fara un xic llarg, però una selecció de cd's feta per mi mateixa amenitzarà el viatge.

A mesura que deixem la nostra llar, el cel es torna gris i la sensació de xafogor s'aguditza. Més enllà, el cel deixa caure quatre gotes, suficients com per embrutar el parabrises però no per enfredar l'ambient.

Ja cap a les 14:00h fem la parada de rigor per dinar. Com és de costum parem a Sagunt. De sempre ens hem parat en aquesta estació de servei: És quelcom obligat i m'agrada -d'aquelles tradicions que mai s'haurien de perdre-.

Desprès de dinar emprenem altre cop la marxa. Ens queden uns 400 Km encara... realment mai he sabut quans hi ha fins al poble, però fent una estimació aproximada, penso que encara queda molt.

Quan més ens allunyem de casa, més me n'adono de com de malament condueix la gent. I no és cap tòpic. Quasi xoquem per darrera amb un altre cotxe, per sort respectàvem la distància de seguretat, i quan l'altre cotxe a frenat de sobte, hem frenat amb rapidesa i no ha passat res, però al terra s'hi deu haver quedat la marca dels pneumàtics. Tot i que en els panells de l'autopista recordin que 201 persones havien mort a catalunya durant aquest any (fins el dia 14 d'agost), sembla que algunes persones no ho tinguin present mai, i fan maniobres imprudents.

A mitja tarda, sobre les 16:30h, fem una altre parada tècnica per fer un cafè. Ens adonem que estem arribant doncs comencen a aparèixer grans "plantacions" de molins eòlics. És impressionant veure quilometres d'aquestes grans estructures, totes amb les hèlixs en moviment..

Prosseguint el viatge desprès del cafè, ens equivoquem de camí i en comptes d'anar per autovia, sortim a la carretera convencional. No és la pitjor carretera que et puguis trobar, però és una carretera amb corbes i fas més quilometres que seguint l'autovia. Quan deixem la carretera de corbes, hi ha una gran recta que ens anuncia que estem a prop... menys de 20 km i hem arribat al destí!! Quines ganes!!!

I per fi, a les 18:15h aproximadament, fi de trajecte... Hem arribat!!!!!!!!

Marxo de vacances!!!

Demà marxo de vacances, així que estaré uns quants dies fora de tota connexió a una xarxa d'internet o quelcom que se li assembli. No és que me’n vagi a un lloc perdut de la mà de Déu on no saben que és un pc; només me'n vaig a un poble. És força gran, bastant modernitzat -però tampoc per tirar coets- i conegut per acollir un festival de Rock força popular. Així, aquests dies aprofito per desconnectar de tot –literal i figuradament parlant-. Per tant, el blog estarà temporalment desatès. Per tant, i com a únic estri que em connecta a la resta del mon, nomes tindrè el mòbil, doncs mai se sap quan el necessitaràs.

Així doncs, fins d’aquí uns dies.

Last night on Earth

diumenge musical

Tonic - If You Could Only See

M Clan - Inmigrante

Happy birthday to me!!!!

No tots els dies s'arriba a l'edat en que nomes et queden 3 per arribar als 30!!!!

Felicitats a tots aquells que avui tb és el seu aniversari!!! Que ho disfruteu molt!!!

Beijing 8-8-8 a les 8

Doncs si, ja són aquí!!

Els jocs olímpics han començat avui, un dia especials pels xinesos, doncs consideren aquesta data com una que els portara prosperitat. Es veu que tres 8 seguits, és una xifra molt propicia i molt bona que els portara prosperitat i felicitat.

Fora de qualsevol anàlisi polític, he de dir que aquesta és una gran oportunitat pel poble xines per donar-se a coneixer i per obrir-se un xic mes al món. Cal dir que aquest pas no es farà en dos dies, però ja és un primer pas, prou important. I un primer pas, sempre és el començament de quelcom mes. Tota una esperança. Això si, no m'agradaria que Xina es convertis amb el temps, en un nou país capitalista.

Parlant de la cerimonia d'apertura dels jocs, he de dir que hi ha hagut parts molt interessants, la coordinació entre tots els figurants ha estat esplèndida, però el canvi entre escenes s'ha m'ha fet pesada, poc fluida i fins i tot he trobat parts aburrides i lentes. També cal dir que com que no tinc gaire idea de la cultura xinesa, en certes parts he perdut l'argument i no entenia res (aixì que part de culpa tb es meva per ignorant; la part positiva és que ara ja en ser un xic mes!!!). Això si, m'esperava una cerimonia mes dinàmica, però en conjunt ha estat prou be i interessant.

La veritat és que he mesurant la cerimonia amb la de Barcelona 92, que la tinc situada en un lloc privilegiat de la memòria i en alta consideració, per tant és normal que hagi trobat pegues a la cerimonia de Beijin.

La part pirotècnica ha estat inmillorable... no esperava menys.

I l'encesa del pebeter, molt bonica; millor que la d'Atenes 2004 (no em va agradar gaire), diferent a la de Sidney 2000 (espectacular l'encesa en l'aigua), en certa mesura semblant a la d'Atlanta 96 (simbolisme d'un esportista reconegut i estimat en el pais), pero inigualable a la de Barcelona 92.

Video de l'encesa:

En fi, ha estat tota una alegoria del potencial de Xina (del que ha estat i del que pot arribar a ser). La potencia del segle XXI. D'aquí poc a les escoles potser s'haura d'ensenyar xines. Ja veure-ho.

i ja s'ha acabat

Desprès d'11 dies de fires, per fi s'han acabat. I dic per fi, pq soc d'aquelles persones que no la poden disfrutar pq li toca treballar en un "xiringuito" de fira.

No recordo l'ultim any que en vaig disfrutar... D'es de llavors, m'ha tocat treballar, i de gratis, doncs els xiringuitos que es posen són d'associacions locals, i per tant tot es fa per la sola voluntat de les persones. Pero tot aquest altruisme d'aquests dies, comporta la seva part negativa, i es no poder disfrutar de les fires del teu poble. I es una pena.

Hi han xiringuitos que tenen moltes persones, i per tant es poden tornar els dies, i com a molt, estaries un parell o tres dies treballant i els altres pots disfrutar. Però aquest no és el nostre cas.

No hos podeu imaginar la feina que comporta portar un xiringuito de fira... és realment com si fos un petit restaurant. Al final acabes cansadíssim. Potser algun dia, si trobem relleus, pugui disfrutar de la fira. Sortir amb els amics, parella, pujar a alguna atracció, sopar en algun xiringuito (sense ser la persona que cuina o serveix les taules), menjar-me una crep o un gelat a la vora del mar... tantes possibilitats.. potser algun dia podre posar en pràcticar allò escrit uns posts mes avall..

I com a moment musical del dia...

sempre hi ha una primera vegada per tot...

...Com ara mateix. Acabo de posar el meu primer video!!!
Li escau d'allo mes be.
First Time, de Lifehouse, un grup que m'encanta.
Disfruteu

manual de fires

Un manual de com poder disfrutar de les fires en temps de crisis.

Són uns pasos zencills, que s'han de seguir per optimitzar temps/diners/diversió en temps de fires:

primer: fes una programació dels dies de fires.

segon: mira els diners que tens, i els que penses gastar-te (recorda que sempre s'ha de deixar un xic per imprevistos), i un cop fet, divideix-lo entre 2.

tercer: guarda una meitat dels diners (mai se sap quan els necessitaras), i la resta els podràs utilitzar a fires.

quart: amb la programació dels dies de fires i en funció dels diners disponibles (la meitat que has escollit), tries els dies mes interessants de les fires per anar-hi (per exemple, que t'interessa anar un dia de concert, el dia dels focs d'artificis, o un dia en que segurament hi haura poca gent i no hauras de fer cues per tot).

cinquè: un cop fet això.. ja podras disfrutar d'uns dies de fires, sense gastar gaire, però passant-ho igual de be.

sisé: en cas que et surtis del pressupost, sempre pots demanar a un familiar un prestec (els avis, per fires, solen ser prou caritatius. Això si, sense passar-se, que ells noten la crisis mes que tu).

setè (i mes important): I si tens un xic de cap, no faras cas a res d'això, tiraras la casa per la finestra, gastaràs (fins i tot el que no tens), t'ho pasaras de conya tots els dies, disfrutaras amb els amics, pq coi, això nomes passa un cop l'any!!!.. que son les fires del poble, i per uns dies no hi ha res millor!!!!