Comença el compte enrere

Tic, tac, tic, tac.. el temps passa i ja tornem a començar de nou. Queda menys d’una setmana. Altre cop la rutina, rutina, rutina. Aixecar-se a 2/4 de 8, marxar a les 8 a la uni, arribar a ¾ de 9, fer una mica de feina abans que comencin les classes a les 10. Marxar a casa a les 2 o si hi ha classe per la tarda, aprofitar per fer una mica mes de feina, dinar, i anar cap a classe a les 4. Un dia rere altre, mes rere mes.

A qui no li agradi la rutina, deu ser el pitjor que hi pugui haver. Aquest no és el meu cas. A mi m’agrada la rutina i em va be (sóc una persona que repeteix mecanismes). I és que sóc algú que es despista amb relativa facilitat, que creu que te tot el temps del mon per fer les coses i per tant, necessito tenir certes pautes a seguir i obligar-me a complir-les. I aquestes pautes son els horaris de la uni. Massa atapeït em va fenomenal, però em treu temps d’estudi. Massa reduït, tinc temps d’estudi però no l’aprofito doncs acabo fent altres coses. A mes, necessito passar tot el temps possible a la uni, doncs segur que a casa encara faria menys, però hi ha el problema del desplaçament (qui no visqui a Girona ciutat ho entendrà). El terme mig seria perfecte però mai es dona.
Aquesta és la meva rutina.

Tic, tac, tic, tac... ens apropem a l’inici del curs. El dia 15 ja és aquí.