Crònica de les vacances, part IV

Dia 16/08/08.

Dissabte al matí. Torno a despertar aviat. Això no pot ser, se suposa que estic de vacances, que no tinc pressa per aixecar-me, però igualment em desperto mes aviat del que esperava.
No escolto res. Ja han tornat a marxar per esmorzar fora. De veritat que això dels xurros es quasi un X Files.
Seguint la rutina d’aquest dos dies, m’aixeco i vaig a la dutxa, faig el llit i escolto la porta. Genial! –penso. Avui és dissabte i és l’únic dia que tinc per comprar, així que quan mes aviat marxem de compres millor.
Dit i fet, agafem el cotxe i anem al centre, on estan totes les botigues de la ciutat. Vaig com boja buscant unes Convers blanques (de les baixes, res de botes, que ja en tinc unes). M’havien indicat una botiga on n’hi havia, així que el primer que fem es dirigir-nos allà. Primera decepció. No n’hi ha, i a mes, totes les que hi ha son les de noi. Arrgg!!
Passejant, passejant topem amb una altre botiga. Ei!, almenys aquí hi ha Convers de noia, o en tot cas, unisex. Upps, la il•lusió del primer moment es torna decepció al comprovar que no tenen Convers baixes de color blanc. I tampoc hi havia cap model que m’agrades del tot. Doble arrggg!!!
Passejant, passejant, i no trobem cap botiga mes en que hi puguin haver Convers. Quina gracia!! Desisteixo de buscar. Ara toca a veure si cau alguna samarreta o pantalons. M’entres buscava les convers he vist un parell de botigues, però res d’interessant. Segueixo buscant i no hi ha sort.
Avui no és el meu dia!! L’únic dia que hi ha per comprar (tal com ja vaig explicar), i no trobo res. Quin cap de setmana!!
Desisteixo de comprar-me res per mi. Començo a buscar un detallet per les amigues (que per cert, encara no els hi he entregat –sorry!!-). Una altre odissea!! Com pot ser que en un poble com aquest no estigui ple de botigues que venguin articles de regla amb el nom del poble?? O amb el Quixot, o un molí?? Que estem en plena Castella la Manxa!! Que fins i tot tenen una ruta del Quixot!!! Doncs res, passo per botigues, pregunto, i l’unica resposta que n’obtinc és “no ho se”. No saben on puc trobar d’aquestes coses!!!
Al final trobo algú que em diu d’un lloc on en venen. Per fi!!!. Això si, no sabia el que em costaria de trobar i per desprès estar tancat!!! Desesperació total. Qui em manaria a mi venir al poble aquell cap de setmana!!
Cansada de buscar i decepcionada per no haver trobat res, marxem cap a la casa on ens estem.
Allà explico la meva trista història. Quina pena, quina desgràcia i tot el que vulgueu. Em miren amb cara d’incredulitat.
No vull cap record per mi, jo ja se com és el poble i que hi fan, el que és típic d’allà i de Castella, però em feia gracia porta quelcom a les amigues.
Sembla que a algú se li encén la llumeneta!! Alegria!! Em parla d’una botiga on podem trobar coses. Per sort, esta prop de la casa i anem ràpids doncs l’hora de tancar s’apropa.
Arribem just a temps.. pobre home estava ja tancant. Li dono les gràcies, doncs si hagués estat jo, no deixava entrar a ningú (se que és treballar en una botiga i que et vingui algú a última hora, no fa gens de gràcia, us ho asseguro).
Buscant trobo els regalets!!! Jo mes contenta que un gínjol!! Això si, petitets no són. Allà al poble ho fan tot “a lo grande” i “son mas bastos que un ‘arao’ ” – i a mes criden molt!!-. Ja veuran ja el que és típic de la zona! Je je je.

Dinar, fer mig diada, arriba l’hora de sopar. Sopem i marxem a la fira. La fira no canvia d’un dia per l’altre i tampoc és gaire gran, i vist un cop no hi ha res de nou per descobrir. Per les nits segueix fent fred. Al matí s’havien rigut de mi per aquest tema. ¬¬’. Aquest cop no hi ha xurros amb xocolata per acabar el dia –molt estrany-. Tornem aviat a casa, encara no són la una de la nit. Marxo a dormir, però abans deixo dit que, com que suposo que al dia següent aniran a esmorzar xurros facin el favor de despertar-me –cosa que no farà falta pq segur ja estaré desperta- que per un dia tb en vull esmorzar.

Al llit, i fins al dia següent, que serà l’últim al poble.