El gen de la infidelitat (masculina)

L’al•lel 334, que gestiona la vasopressina, una hormona, és el culpable. Així ho han explicat els científics suecs de l'Institut Karolinska on s'ha fet la investigació. En el cas dels homes, es veu que poden tenir un, cap o dos. El problema sorgeix quan hi ha un o dos gens que gestiona aquesta hormona. Els homes que no tenien aquest gen eren els més devots amb les seves parelles i els que provocaven menys retrets d'aquestes. Però quan hi ha un o dos d'aquests gens es donava la volta a aquesta situació. Era més fàcil que els homes amb dues còpies del gen no estiguessin casats. I si ho estaven, acumulaven més crisi maritals i amenaces de divorci en els últims cinc anys que els altres.

Quin panorama!!!

Mai havia tingut tant sentit la mítica frase quan vols trencar amb una persona o quan t’ha enganxat fent el que no havies de fer: “no ets tu, soc jo” , i ara es podra incloure “són els gens”.

Per sort, hi ha una altre: “jo sóc jo i les meves circumstàncies”. Per que no tot en aquesta vida són els gens, les circumstàncies són l'entorn, la societat on es viu, la pressió social o de grup, creences religioses, etc.. tot allò que és capaç d’influir en una persona i fer-li fer coses que no faria o que per genètica no faria (doncs es pot donar el cas contrari, no??).