Sopar amb les amigues o com fer que els pares no dormin en tota la nit

Divendres a la nit vaig sopar amb les amigues. A Girona, el que implica desplaçar-se amb cotxe, des d'on visc fins a Girona, i el que posa els pels de punta als meus pares.
Quan li vaig recordar a la meu mare que divendres tenia sopar el primer que va dir va ser: “que fan avui per la tele?”. I vaig començar a riure. Pobreta meu mare!!
Així que arriba divendres i durant tot el dia escolto.. “a veure que fas”, “tingues compte”, “no triguis en arribar”, i coses per l’estil. Quina cara que tenia meu mare. El meu pare s’assabentaria que estava de sopar divendres a la nit mateix en veure que no estava per casa.

Se que la meu mare quan surto fins que no arribo no s’adorm. Esta al llit quieta, sense moure’s, donant-li voltes al cap sobre on puc estar, que estaré fent o si em passa quelcom. Al meu pare li costa adormir-se, però al final acaba caient en rodó.
Però és que quan vaig arribar a les 4 de la matinada, desprès d’una nit en la qual em vaig divertir d’allò mes i m’ho vaig passar genial –s’ha de repetir- va i me’ls trobo a tots dos, al sofà, mirant la tele!!

Aquest cop avien anat a dormir, però cap dels dos s’havia pogut adormir, i el meu pare, cansat de donar voltes al llit va decidir aixecar-se sobre les dues de la matinada, i la meu mare el va acompanyar.
Al final, el meu pare va ser entrar al llit i adormir-se, però la meu mare no ho va fer fins desprès de marxar el meu germà a treballar, a les 4:30h de la matinada. Si arribo un xic mes tard, potser me l’hagués trobat a les escales. Com per veure-li la cara!!!

Es nota que soc la nena i a sobre la petita! Sempre que surto els haig de fer la fulla de ruta pq sàpiguen en tot moment on estic i que faig. Amb els anys, la fulla de ruta ha anat disminuint d’informació, però segueix apareixen en la meva vida.

I se, que faci el que faci, tinguin full de ruta complert o no, patiran. Vida de pares!!