Llevar àncora i deixar-se portar pel vent

Això és el que he pogut aconseguir fa un parell de dies. M’he desfet de l’últim nus que em tenia lligada i que no em deixava evolucionar. I per fi, desprès de dir “NO”, un “no” mes fàcil de dir del que em pensava, m’he alliberat.

Aquest lligam m’havia fet perdre oportunitats, m’havia fet ser una persona més tancada del que realment sóc (no ens enganyem, doncs sóc certament una persona tancada i tímida però vaig a arribar a un límit força preocupant), vaig deixar de viure una vida!!
Un “NO” i comença una nova vida. Lliure.

No ha estat un procés fàcil, i he necessitat una gran empenta. Algú que em va escoltar, que em va ajudar a posar en marxa el procés, que ha estat al meu costat, i que no m’ha jutjat en cap moment. A qui dec gran part del meu canvi (cap a millor).
Gràcies MP!!

Ara puc dir, de veritat, que ja estic be.

Avui estic trista..

... i és pq ha mort l'home del cognom del qual deriva el meu sobrenom (amb petites modificacions, es clar). Aquest cognom és Maxenchs.

És una historia mooolt llarga, que es remunta a l'epoca en que feien Força Barça per TVE2 (pot ser??, tampoc recordo gaire be en quin canal ho feien), i un dels personatges que hi sortia era Ricard Maxenchs. Per qui no ho sàpiga, Ricard Maxenchs era el cap de prensa del FCB a l'era Nuñez, i per tant va acabar sortint, com a tants altres, en el Força Barça.

Es veu que quan em vaig tallar el cabell llavors, s'asemblava molt al que li posaven a ell en el personatge de Força Barça. A un noi de la classe no se li va ocorre altre cosa que dir-me Maxenchs, amb les seves successives variacions (Maixenchs, Maixens, etc) fins arribar al sobrenom que des de llavors s'associa amb mi. Per aquella època tenia 14 anys, així que porto 13 anys amb el sobrenom!!

A casa, el meu germà gran, no em diu pel nom, sino pel sobrenom. És l'unic que encara ho fa, i és molt estrany que em digui pel nom i quan ho fa, m'extranyo i tot!!

En fi... descansi en pau, Ricard Maxenchs. Molt més que el simple cap de prensa del FCB.

Al cel sia.

Noticia curiosa però reveladora de la meva situació en aquesta societat

L'altre dia, navegant per internet, va i em trobo amb una noticia d'allò mes curiosa. El títol, de per si, ja promet: "Las personas con apellidos poco frecuentes tienden a tener un nivel socioeconómico mayor" .

L'article parla d'una investigació feta per la Universitat Carlos III . Diu l'article que "els investigadors atribuïxen aquests resultats a un nivell relativament baix de mobilitat social i a un comportament senyalitzador de les dinasties amb èxit mitjançant la creació de cognoms composts".

Ara entenc pq el meu nivell socioeconòmic no està com per tirar coets!!! Pensava que era la crisi acompanyat d'una dosi de cervell menys privilegiat que d'altres que fa que no destaqui en un nom tant competitiu, però mequivocava!!! La resposta està en el cognom!!! Resulta que tinc un cognom d'allò mes comú en aquest país que m'esta privant d'una vida millor!! Li haurè de preguntar al meu pare com és que tenim aquest cognom i a veure si el podem canviar!!!

N'hi ha per llogar-hi cadires.

Dedicatòria

Envellir és com escalar una gran muntanya: mentre es puja les forces disminuïxen, però la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena.

Ingmar Bergman

Dedicat al meu germà, que des d'ahir te la mirada més lliure, la vista mes àmplia i serena!!