Llevar àncora i deixar-se portar pel vent

Això és el que he pogut aconseguir fa un parell de dies. M’he desfet de l’últim nus que em tenia lligada i que no em deixava evolucionar. I per fi, desprès de dir “NO”, un “no” mes fàcil de dir del que em pensava, m’he alliberat.

Aquest lligam m’havia fet perdre oportunitats, m’havia fet ser una persona més tancada del que realment sóc (no ens enganyem, doncs sóc certament una persona tancada i tímida però vaig a arribar a un límit força preocupant), vaig deixar de viure una vida!!
Un “NO” i comença una nova vida. Lliure.

No ha estat un procés fàcil, i he necessitat una gran empenta. Algú que em va escoltar, que em va ajudar a posar en marxa el procés, que ha estat al meu costat, i que no m’ha jutjat en cap moment. A qui dec gran part del meu canvi (cap a millor).
Gràcies MP!!

Ara puc dir, de veritat, que ja estic be.